divendres, 8 de juny del 2007

Benvingudes i benvinguts

Vols saludar a la resta? Se't quedà per expressar alguna cosa durant el sopar? T'agradaria compartir-la ara? Fes-ho! Ens encantarà llegir-ho!
COM PUBLIQUE UN COMENTARI?
1.- A la fi d'aquesta pàgina trobaràs un enllaç de color verd que diu Publica un comentari. Clica'l.
2.- S'obri una finestra menudeta amb els comentaris de la resta de participants i, a la fi, un requadre en blanc titolat "Deixeu el vostre comentari". Escriu-lo.
3.- Quan acabes només et resta signar-lo. Clica el botó "Altres" i introdueix el teu nom.
4.- Per últim, clica en "Publiqueu el vostre comentari".

EM SEMBLA MOLT COMPLICAT
Si et sembla complicat, ens l'envies a sopar25anys@gmail.com i te'l pengem ;-)

18 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola compis!
Recorde que a mi i a molta gent el famós 23-F ens va pillar a França en un intercanvi que havia organitzat el professorat de francés de l'institut (Rafael Baldoví, Isabel Tortosa i Teresa Rueda).
No vam entendre realment què havia passat fins quan vam tornar, però supose que tant els profes com les famílies que ens acollien degueren passar molta angoixa en aquells moments.

Anònim ha dit...

Salutacions a tothom desde Eivissa.
Estic recollint fotos q tinc d'aquells temps, encara q no son de l'insti. Ja us les mostrare el dia del sopar.
L'altre dia vaig somniar amb algunes cares conegudes i tinc moltes ganes de recordar vells temps. "Cualquier tiempo pasado fue mejor"
Miquel Barberà

Anònim ha dit...

Hola a tots/es!

Les fotos m’han remogut sentiments que tenia adormits, cares que havia olvidat, olors que no recordava (com els dels bocatas de truita de creilla de la cantina,.uuummmm! Què bons!). Quina llàstima!!! No puc anaaar!

Com que he dedicat part del meu temps a la cura de tres fills encara estic d’oposicions i, mira per on, és fàcil que em toque llegir el divendres…

Ximo, jo també estava, aquell dia ens tocava visitar la redacció d’un diari i eixia en portada el rei, jo tampoc era conscient del que passava…

Bueno; ¡que no me quiero enrollar! ¿puedo saludar?

Un saludo a tooodos los de “las fotitos” i muy especialmente a mi querida Lola Calero, Cristina Presentación (me encantaría verte), Xavi Fabregat (dale un apretón a Ana i a Mar), “al chico alto que lleva su hijo/a/s a Los Padres i que informó a mi cuñada de la cena para que me lo dijera”, a ti Silvia Ripoll ¡como no! (guardo tu felicitación de año nuevo de hace dos años). Y desde aquí un recuerdo especial para Mª José Masiá …donde quiera que estés.

¡Ya me he enrollado! ¡Y eso que me dejo un montón de saludos!

Muchos besos desde Sant Cugat

Gloria Arias

Anònim ha dit...

Salutacions a tots/es.

Des de que vaig veure les fotos ja fa uns díes que amb els records "remoguts" per l'incombustible Ximo,( i l'anunci de la Coca-Cola, tot s'ha de dir) em venia de gust dir alguna cosa.
No hi ha grans esdeveniments que em vinguen al cap associats a aquells anys, però sí un munt de vivències, riures, bromes, bromes químiques, i potser algú ja sap de què en parle,bons professors, d'altres millorables, com tothom, bocates de truita com diu la Glòria-per cert m'ha sorprés agradablement "llegirte" en català, culs com a camions, ;-) exàmens al saló d'actes, millor amb professors amb narcolèpsia, jejeje, cigarretes,salt de longitud, les palmeres, la nevera, el frontó, "con más cojones", deia l'Evaristo,l'inabastable vestuari de les xiques, allà..allà lluny... en fí. Ja ens ho acabem de dir el divendres.

Besos i abraçades a repartir
Vicent González

Anònim ha dit...

...el vaixell surt demà de bon mati. La nit és llarga i la lluna és plena . Algú sap si Esther Lopis serà al sopar? JAJAJAJA;-) QUANTS RECORDS...
La vida sería imposible si todo se recordase. El secreto está en saber elegir lo que debe olvidarse.
Roger Martin du Gard (1881-1958) El recuerdo es el único paraíso del cual no podemos ser expulsados.
Jean Paul (1763-1825)
El recuerdo es el perfume del alma.
George Sand (1804-1876)
Nosotros recordamos, naturalmente, lo que nos interesa y porque nos interesa.
John Dewey (1859-1952 )
Los recuerdos no pueblan nuestra soledad, como suele decirse; antes al contrario, la hacen más profunda.
Gustave Flaubert (1821-1880)
Ella no te necesita. Tiene tu recuerdo, que vale más que tú.
Alejandro Casona (1903-1965) .
Si busco en mis recuerdos los que me han dejado un sabor duradero, si hago balance de las horas que han valido la pena, siempre me encuentro con aquellas que no me procuraron ninguna fortuna.
Antoine de Saint-Exupery (1900-1944) Escritor francés.
¡Ah qué grande es el mundo a la luz de las lámparas! / ¡Y qué pequeño es a los ojos del recuerdo!
Charles Baudelaire (1821-1867)
Llegará un día que nuestros recuerdos serán nuestra riqueza.
Paul Géraldy (1885-1983) Poeta y dramaturgo francés.
El recuerdo es vecino del remordimiento.
Victor Hugo (1802-1885) Novelista francés.
(Ja sabeu q lo del cortar i copiar és l'ostia en vers)

Anònim ha dit...

http://robertenbolivia.spaces.live.com/
al blog del meu germà Robert , tobareu alguna de les fotos dels meus fills i de toñi (la meva xicota)

Anònim ha dit...

Hola a totes i a tots,

Hui dia 30 de Juny, dia després del dia D. Només dir-vos que, com sempre, la realitat va superar la ficció. Tinc el cor baldat de tanta barreja d'emocions, històries re-viscudes i records. Tinc una sensació francament positiva: recordant els vostres rostres crec, com feia temps que no ho creia, que la vida ha valgut i val la pena, els llaços i vincles que anem fent pel camí no tenen preu. Per a qui ha conegut tanta i tanta foscor és este un magnífic regal que ahir vaig rebre de tots vosaltres. (Vaja quin rotllo). Eiii Glòria Arias, ens encordàrem de tu i de molts altres!!!

Anònim ha dit...

Em vaig sentir desbordat per l'emoció en molts moments i hui, mig ressacós encara, em pregunte si vaig trobar el gest correcte, el que cadascú us mereixíeu.
Sabeu? Tenia tantes esperances ficades en aquest retrobament... I com tu, amic Joan, pense que es van superar les millors previsions.
Tot resulta fàcil quan et sents acceptat i fins i tot estimat. Potser ens calia repassar aquesta lliçó i ahir la vam experimentar novament. Aprendre que res no acaba...
Només tinc paraules de gratitud per a tothom.
Miquel, aquestes cites vénen com anell al dit!
Gloria, tu no vas faltar. Com molts d'absents a qui vam anhelar, hi éreu. I tant que sí!


Eiiii, em muic per veure les fotos!!! :)

Anònim ha dit...

Gràcies a totes i a tots (TOTS hi estiguérem)
Moltes gràcies per fer possibles situacions de retrobament, de records, per escoltar-vos, per apropar-se i parlar-me (¡em sap greu quan no us reconec!, però no ho diexeu de fer), per escoltar-me,...
Moltes gràcies per fer-me sentir bé i desitje que "la vida" ens permeta seguir tenint a sovint aquestes sensacions
Fins sempre!
Una salutació de
Miguel Maravilla

Anònim ha dit...

Hola de nou!
Ahir durant les 4 h. del viatge al barco vaig "rumiar" totes les experiencies d'aquest cap de setmana i ... quin plaer!!!!!! gaudir altra volta d de paraules, mirades, olors, rises, besades i abraçades. Una pasada...Per a quan un altre sopar-reunió? Gràcies a tothom (en especial als organitzadors) i al meu amic José Daniel per eixa conversa existencialista pegant voltes pel nostre barri ...i la lluna com a testiga muda.
el meu mail per els q vullguen compartir qualque cosa (digueuli a Paco Botella pel tema del hanbol):
mbarbera@dgtrebal.caib.es

Anònim ha dit...

Vicent Octavi. Una mescla de nerviós i goig em va impedir engolir res en tot el sopar. L'estòmac se'm va tancar i no m'entrava res, en veure a persones que sempre he tingut en el record, bones persones, en les que he pensat cada dia durant 25 anys, preguntant-me què n'hauria sigut de la seua vida. Èxit. Enhorabona a als organitzadors, Ximo, Joan i qui siga més.

Anònim ha dit...

A veure si aquesta vegada funciona, doncs ja vaig fer les meves reflexions uns dies abans del famós esdeveniment i la punyetera tecnologia no m'ho va permetre...amb lo inspirada que estava llavors!!!
Què voleu que diga??? Emocionant, desconcertant i dolç, molt dolç!!!
Quan, amb Adela i Inma, vam començar a trobar cares conegudes pel carrer, direcció a l'IES, el cor ja començava a bategar amb més força, la ment treballava a 1000 per hora buscant en els racons més foscos i inospits...i ens anàvem apropant al nostre institut. Buf!!! de lluny distingíem cares, veus, somriures..i amb por et vas apropant, por per no saber reconéixer als que havien estat els teus companys de joventut. I va haver de tot, abraçades tendres ( oi, Jose Daniel? ), d'altres més fredes, cares desconegudes acompanyades de noms impossibles de recordar ( quina decepció! ),gent a la que tenies molt per dir i gent a la que voldries haver dit molt i no vas gosar ( quina tonteria ), gent que està exactament igual i gent que ha canviat tant!.....
I amb la passejada per l'IES i els comentaris del sopar, sembla que la ment funciona com una cremallera d'aquelles que es van obrint a poc a poc. I us he de confesar que, tristament, la meva cremallera estava ben robellada i es va deixar molt camí per obrir. Em fa vergonya reconeixér-ho, però, ostras! el capítol del "cagarro monumental" no el recordo en absolut!al igual que moltes altres anècdotes. I com que totes aquestes frases al voltant del record que va enviar Miquel, les vaig llegir a posteriori ( també això del JAJAJA referit a mi! )m'he arribat a preocupar ja que si és cert que es recorda el que realment interesa...us prometo que m'intereseu tots!!!! I si el record és el perfum de l'ànima, doncs o bé faig pudor o bé soc inolora ( espero que no incolora ni insípida! ). O si els records són la riquesa, em sembla que arribaré a la vellesa amb una mà al davant i una altra al darrera. Després de moltes reflexions, em veig forçada a quedar-me amb la frase de Victor Hugo: "El record és el veí del remordiment" JAJAJA, i ara em toca riure a mi i us pregunto pels vostres remordiments!!!
Conya a part, vull dir-vos que ho vaig passar molt bé i que tinc ganes que em refresquin més sovint la memòria. Per cert, Miquel i Jose Daniel on vau anar a parar? ens podríeu haver invitat a la passejada filosòfica, al menys a mi, eh?
B7s a tots des de Madrid, i sapigueu que aquí teniu casa.
He canviat de correu, apunteu: chrest@telefonica.net
"Hasta luego" que diuen aquí, encar que no ens haguem de veure en 25 anys.

Anònim ha dit...

Hola a tots/totes de nou:
Tens tota la raó del mon Esther... no em va vaig despedir de tanta gent!!!!!!!! I us demano disculpes als q no ho vaig fer amb correcció Joan, Inma, Sefa, Adela, Inma, Nel·lo ... i molts més. Erem tants q era normal el descontrol del comiat. Acabarem a un bar del carrer Moli (abans SIDA, ara ni P.I.).Res de l'altre mon, l'ultima copa i la joventut desconeguda d'un poble pegant bots al ritme del bumba-bumba. Despres cap a casa sense ganes de dormir i moltes de riure i xerrar.
Que t'han arribat les fotos Ximo?
Em penedeixo de no haver-ne fetes més i espere impaciement les fotos "oficials". Enguany esper presentar-vos als meus fills a les festes de la Mare de Déu.
salut i força

l'equip organitzador ha dit...

Encara no ens han arribat, Miquel.
Feu-nos arribar les fotos, si us plau!
A l'equip via sopar25anys@gmail.com o en un CD en mà a Imma, a Carmina, a Joan, a Pep, a Ximo...
Les penjarem ipso-facto!

Anònim ha dit...

A una setmana del esdeveniment i encara tants records presents....
Encara em queden algunes coses que m´agradaria compartir amb vosaltres:
1) En primer lloc felicitar a Ximo Matali, a Joan Paredes i a tots aquells que han tingut algo que veure en tan magnifica iniciativa i l´han duta a cap amb tant d´entusiasme (Joan, mai no canviaras, i es una sort). Vaig a llevar el poster de "pasion de gavilanes" i vaig a penjar la foto de Ximo al cap del meu llit.
2) Pero no tardem altres 25 anys en tornar a reunir-nos perfa, que no tingam que anar al sopar amb cadira de rodes, andador, tacata, oxigen, etc.
3) Agrair i reconeixer l esforç de la gent que venia de fora (Benifaio, Almussafes, Guadassuar, Albalat), aixi com dels que actualment viuen inclus fora de la comunitat, va ser una alegria afegida.
4) Les xiques wapisimes totes, esta clar que el temps no pasa igual per a tots.
5) Mayte, a qui mes em vaig alegrar de veure va ser a tu, Carmina Guitart sap perque.
I de moment prou, un altre dia que torne a estar ocurrent mes.
Vicent Baldovi, si lliges aço fes-me arrivar la teua adressa electronica, el teu telefon...el que siga.
Si algu vol contactar, jo soc j_girbespele@hotmail.com, me encantara saber de vosaltres.
Una abraçada forta per a tots i besets per a totes.

l'equip organitzador ha dit...

Les fotos que ens han enviat Nelo i Miquel ja estan penjades a la web.

M.A.G.D.A. ha dit...

l'equip organitzador no agafa vacances o que? Quina eficiència, ni el blog del ZP s'actualitza TAN RÀPID I EN tant de disseny...;-)
Bones vacances a qui les estiga disfrutant i als curritos com jo... sempre ens quedarà le blog.
salut i força
Miquel Barberà

l'equip organitzador ha dit...

Silvia Navarro també ens ha enviat fotos de la primera part de la celebració.
Pròximament, totes aquestes pàgines relatives al nostre 25é aniversari hauran de consultar-se des de la pàgina principal de la web de l'institut (http://www.iessantvicent.com), bé siga a través de l'enllaç a la Història de l'institut (menú Institut / Història) o bé siga a través de l'enllaç a les Fotos (menú WEB / Fotos)